divendres, 4 de novembre de 2011

Un cementiri tardoromà al cor de Barcelona

Un cementiri tardoromà al cor de Barcelona
Unes obres al barri del Raval descobreixen tres esquelets i els murs d’un antic convent
Juan Carlos Moreno Divendres, 4 de novembre de 2011

Barri del Raval No hi ha cosa que temin més els encarregats de les intervencions urbanístiques en una ciutat que topar amb una troballa arqueològica. I això, en les nuclis antics és gairebé inevitable. Sigui quin sigui el seu valor, obligarà a aturar durant un temps els treballs per fer l’excavació i l’estudi arqueològic pertinent. Barcelona és una d’aquestes ciutats amb un centre històric d’aquells que garanteixen un subsòl ric en vestigis del passat. L’últim ha tingut com a escenari les obres de remodelació de la plaça del Pedró, al Raval, obra subsidiària del projecte de condicionament urbanístic dels carrers de Sant Antoni Abat, Bisbe Laguarda, Erasme Janer, Carme, Hospital i la plaça del Pedró, que promou Foment de Ciutat Vella. Els treballs han posat al descobert les restes de tres esquelets humans. Un d’ells és troba a una tomba en caixa de tègules, que malgrat el seu precari estat de conservació, ha proporcionat part de l’aixovar que acompanyava el difunt, en concret una ampolleta de vidre. Per la seva banda, els altres dos corresponen a enterraments en fossa simple i es troben en un estat de conservació força bo. Els estudis realitzats permeten datar aquests enterraments a l’època tardoantiga, entre els segles V i VII d.C. Tots ells podrien haver format part d’una necròpolis situada a una de les vies d’accés a la Barcino romana, de la qual es coneix un tram a l’actual carrer Hospital. Un cop estudiades, les restes es portaran al magatzem del Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA). Els enterraments no han estat, però, l’únic element arqueològic descobert, doncs han aparegut també restes d’uns murs que corresponen als fonaments del desaparegut convent de les Gerònimes, del segle XV.