dimecres, 28 de desembre del 2011

El mercader i l´objecte del desig


XAVIER PI| ACN Empúries ja té el seu primer còmic ambientat en el jaciment grec i romà de l'Alt Empordà. La historieta, 'El mercader i l'objecte del desig', de la qual se n'han editat 1.500 exemplars, és obra del dibuixant empordanès Carles Roman. El còmic arrenca en època d'August, quan un singular comerciant fenici atraca a Empúries. L'home captivarà els ciutadans de l'antiga Empúries amb un singular objecte -una sandàlia- i els farà créixer el desig de posseir-lo. Roman destaca que la història és una reflexió al voltant de "les falses necessitats". El director del MAC, Xavier Llovera, ha dit que el còmic omple "un buit" a l'hora d'explicar la història d'Empúries als més joves.

'El mercader i l'objecte del desig' es va començar a gestar l'any 1999. Aleshores, el dibuixant empordanès Carles Roman es va presentar a un concurs de còmic a l'Escala (Alt Empordà) amb la historieta 'El mosaic'. Aquí ja hi apareixien dos personatges que viuen a l'antiga Empúries: Fedó, un savi amb arrels gregues, i Fabi, un militar romà.
Roman va guanyar el concurs i això el va engrescar a enviar la seva historieta a la revista 'Cavall Fort', que la va publicar l'any 2000. A partir d'aquí, Carles Roman va començar a dibuixar una sèrie historietes, amb Fedó i Fabi com a protagonistes, que van anar apareixent a les pàgines de la revista. Fins ara n'ha creades dotze.
'El mercader i l'objecte del desig' és la més llarga que ha escrit fins ara. I precisament, és la que ha escollit el jaciment d'Empúries per editar el primer còmic ambientat en la història de la ciutat grega i romana. La historieta, de la qual se n'han editat 1.500 exemplars, es podrà trobar a llibreries i a la botiga del museu a un preu de 12 euros.
'El mercader i l'objecte del desig' arrenca en època d'August, quan un singular comerciant fenici arriba al port d'Empúries. L'home captivarà els habitants de la ciutat -sobretot, els més poderosos- amb un objecte únic i singular (una sandàlia) i els farà néixer el desig de posseir-la.
Al costat de Fedó i Fabi, Carles Roman -guionista i dibuixant- crea tot un ventall de personatges que viuen a l'antiga Empúries. Com ell mateix explica, en totes les historietes que ha creat amb el jaciment com a escenari, la filosofia que hi ha al darrere no han estat "les lluites i baralles" sinó "la convivència entre cultures".

Reflexió sobre les falses necessitats

Com concreta Roman, 'El mercader i l'objecte del desig' gira al voltant d'una reflexió sobre les falses necessitats". I hi afegeix: "En certa manera, aquest estrany mercader s'avança en el temps i és un precursor del què ens fa viure la publicitat avui dia".
La directora del MAC-Empúries, Marta Santos, ha avançat que la intenció no és només quedar-se amb un únic còmic editat, sinó "encetar una col·lecció al voltant d'aquests dos personatges, en Fedó i en Fabi, lligats a la història de la ciutat grega i romana".
Per la seva banda, el director del MAC, Xavier Llovera, ha concretat que el còmic cobreix "un buit" i situa el jaciment d'Empúries a nivell d'altres importants de l'època, com Tarragona, Arles o Marsella. "Tots ells ja disposen de còmics, ambientats als respectius jaciments, per explicar la història als més petits; ara, Empúries també se suma a aquesta llista", ha conclòs Llovera.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Kόκκωρα et liba


Ingredients:

FARCIT
100 gr. de nous
40 gr. de figues seques

MASSA
250 gr, de farina
65 ml d’oli d’ oliva
90 ml d’aigua

DECORACIÓ I PRESENTACIÓ
90 ml de mel

Elaboració:
Barrejar tots els ingredients necessaris per a fer la massa en un bol. Amassar fins aconseguir una massa lleugera i sua (si fos necessari es pot afegir més aigua o farina). Deixar reposar la massa durant aproximadament una hora. Picar les nous i les figues.
Quan tinguem la pasta l’ allisem, vigilant que no es trenqui. A continuació tallar cercles que omplirem amb les nous i les figues. Donar forma de bossetes ben tancades. Fregir cada bosseta en l’oli d’oliva fins que estiguin cruixents i daurades. Col•locar sobre un paper de cuina perquè absorbeixi l’ oli.
Servir els pastissets coberts de mel, escalfada.





Ingredients:
225 gr. de farina
550 gr de formatge fresc o formatge d’untar
1 ou
Llorer per a embolicar cadascun dels pastissets
Oli para untar

Elaboració:
Desfer el formatge i batre fins que prengui una consistència cremosa. Afegir la farina i barrejar bé. A continuació, afegir l’ou i barrejar els components. Amb la massa resultant elaborar panets de forma allargada i col•locar-los sobre les fulles de llorer que puguem impregnar con un mica d’oli perquè no s’enganxin. Posar al forn durant uns 20 minuts a 200 º. Sabrem que estan quan la massa pugi i comencen a estar daurats.

Receptes extretes de http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com/.

dimarts, 20 de desembre del 2011

L'origen del Nadal


1. ETIMOLOGIA

Navidad

Del latin “nativitas” gen. “nativitatis”, que proviene del verbo “nascior”-”nacer”, (antiguamente “gnascior”) de raiz indoeuropea *gen- / *gn-, emparentado con la palabra “gens” gen. “gentis” y en griego “gignomai” (vease “gen”). En las demas lenguas romances la palabra proviene en realidad del adjetivo latino “natalis” o “natale”, que probablemente vendria a significar originariamente “(fiesta) concerniente a la natividad” o “navideña”: ej. it. “natale”, catalan “nadal”, frances “noel”.

INFO.

2.DIA


La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica adoptà molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Reinterpretar símbols i mites d’aquests cultes va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums i les imatges de la societat.

Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern. Aquesta data fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist.

INFO.


Altres curiositats:


Origen Pare Noel.

dissabte, 17 de desembre del 2011

La història a les teves mans

El destí em tenia reservat una sorpresa que mai m'haguès pogut imaginar.
Qui m'anava a dir quan vaig començar a estudiar clàssiques i a endinsar-me en aquest apassionant món que seria una de les persones que podria tocar i experimentar amb objectes d'època romana.
Posar-se l'anell i el braçalet, va ser fantàstic.
La veritat és que l'arqueòloga, la Núria Rosselló, va demostrar la seva passió i dedicació. Des d'aquí vull felicitar al MAC per aquesta iniciativa, pionera a Europa, i especialment a la Núria per fer que aquella estona fos inoblidable.
Us deixo alguna de les fotos i el vídeo, gràcies al qual es va donar a conèixer el taller al gran públic. Espero que les properes sessions siguin també un èxit i que estigui ple de gom a gom. Voldrà dir que hi haurà més persones afortunades com jo que podran gaudir de l'entusiasme de la Núria i del provilegi de tocar peces que sempre estan dins les vitrines dels museus.




L'arqueologia a les mans, taller al MAC por Classiques_Motion

Descobert el visorium del circ de Tarraco

l Ayuntamiento afirma que algunos restos quedarán más visibles y que se cumplirán las medidas de seguridad.

Las obras que se han realizado en la calle del Enrajolat de Tarragona han permitido que por unos días se observen unos restos del circo que hasta ahora quedaban escondidos debajo del suelo. Los arqueólogos sabían que si se intervenía en esta zona aparecería el visorium, (la parte superior plana encima de las gradas del circo). Así ha sido. Se ha realizado un cambio en el alcantarillado, entre otros servicios, y como consecuencia ha salido a la luz la continuación de la cabecera del Circo de Tarraco, concretamente han aparecido estas gradas superiores. Actualmente se está trabajando en la calle del Enrajolat y el proyecto de Incasòl, realizado en esta ocasión por el arquitecto Carles Brull, avanza.

La Reial Societat Arqueològica de Tarragona se ha pronunciado al respecto. «Estamos decepcionados. Tenemos una gran oportunidad y no se acaba de aprovechar», explica Jordi Rovira, presidente de esta asociación. Sin embargo, destaca el buen trabajo por parte del arquitecto encargado del proyecto, «pero Brull trabaja en la linea que le marca la administración». En este sentido Rovira argumenta que «la administración no ha sido suficiente atrevida para tomar una decisión. Aquí era muy fácil hacer entender que los restos encontrados ayudan a comprender mejor todo el monumento en su conjunto. Sería bueno para el patrimonio y para Tarragona ir sumando partes al circo», explica Rovira.

«La obra de hormigón es lo que más nos preocupa, y es que poner hormigón, aunque sea encima de otros materiales, pero dentro de un circo romano no lo encontramos normal, ni tampoco pensamos que sea una forma de tratar a un monumento romano», afirma Rovira.

Desde el Ayuntamiento de Tarragona, Imma Teixell, arqueóloga municipal explica que actualmente se está nivelando el subsuelo de la calle del Enrajolat con el objetivo de aislar y de proteger los restos que hay en esta zona. «Posteriormente se colocará el pavimento, pero nunca de una manera directa encima de los restos», explica Teixell.
El proyecto está aprobado por la Comisió de Patrimoni Cultural de la Generalitat, el Área de Patrimoni del Ayuntamiento e Incasòl. La Reial Societat Arqueològica, por su parte sostiene que se podría actuar con más sensibilidad y extender la visión que se tiene actualmente del circo.

El proyecto
El presidente de La Arqueològica, Jordi Rovira, defiende que una propuesta de este proyecto sería «crear una estructura de pasarela de madera y acero que posibilitase el paso de los viandantes. Esta pasarela permitiría la contemplación del visorium y se equipararía con la curva del circo». Respecto los dos aparcamientos particulares que hay en la calle del Enrajolat apuestan por «una solución más directa como es la compensación del uso de dos plazas de párking en algún aparcamiento de titularidad municipal», afirma Rovira.

«La solución que se ha encontrado en esta calle es peculiar», explica Teixell. «Ni los restos romanos han condicionado el uso de la calle, ni al revés, la calle condicionará los restos. Es un proyecto de una gran sensibilidad. Se ha optado por un doble nivel y esto permitirá tener más visión del circo. El visorium queda registrable y visible en estos registros. Lo que sí se hace es más didáctico lo que era el visorium», añade Teixell. «Por otro lado, la calle como tal exige unas medidas de seguridad que se tienen que cumplir», añade.

Desde La Arqueològica recuerdan que este circo romano es el más importante de Europa a nivel de conservación y que en su momento significó distintos reconocimientos internacionales, así como también fue uno de los puntos claves para que concedieran a Tarragona la distinción de Patrimoni Mundial de la Humanitat. «El hecho de tapar estos restos nos hace perder la ilusión y eso que la arqueología en Tarragona es apasionante», señala Jordi Rovira. «Quizá lo mejor hubiera sido no haber tocado la calle. Si sólo era necesario una pequeña obra de pavimento, haberla hecho, pero sin ser necesaria una intervención arqueológica», añade Rovira.

El futuro
Desde La Arqueològica auguran que «la obra tendrá que ser reversible y en el futuro seguro que se exigirá que se retire. Pueden pasar más o menos años, pero para nosotros el horizonte es y será desmontarlo», añade Jordi Rovira.

dijous, 15 de desembre del 2011

Classiques_Motion"

Los vídeos de Classiques_Motion en Dailymotion

dijous, 8 de desembre del 2011

Quines postres podem cuinar?

Després de llegir les interessants propostes que trobem a la pàgina http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com, he seleccionat algunes postres, què en dieu? Quines us agradaria provar?
- kókkora
- libum
- popanum...
Aneu a la secció de dolços i remeneu...

La conquesta romana de Catalunya


La conquesta romana de Catalunya

Jaume NOGUERA GUILLÉN

Il·lustracions de Francesc Riart

Tarragona, 2011

Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Universitat de Barcelona i Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Text en català

66 pàgines

ISBN: 978-84-939033-2-9

PVP: 10 €



El llibre, de caire divulgatiu, ofereix una nova visió de la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya. Aquesta conquesta, a finals del segle III aC, va tenir lloc arran de la Segona Guerra Púnica, enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània. Les campanyes bèl·liques al nord-est de la península Ibèrica s’han menystingut força, però la supremacia militar romana en aquesta zona entre els anys 218 aC i el 212 aC va ser clau per a la victòria final de Roma, no només a la península sinó en el marc de la Segona Guerra Púnica.

El volum inclou les darreres novetats de la investigació arqueològica de l’autor sobre els campaments romans localitzats a les Terres de Ebre, recerca que ha permès una nova interpretació de les fonts escrites.

A més de mapes i fotografies, el text s’acompanya de les magnífiques il·lustracions de l’especialista en dibuix històric Francesc Riart.
Per a llegir l'entrevista a l'autor, cliqueu aquí.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Un templo perdido


Aneu a aquest enllaç per veure el vídeo gravat a la Catedral de Tarragona aquest estiu durant les excavacions per conèixer més sobre el temple romà que s'hi amaga a sota.

Descubren unas piscinas romanas en la Part Alta



Hasta el momento no se sabía exactamente cómo era el interior de la Plaça de la Representación, cómo estaba configurada o a qué se destinaba tanto espacio (175 metros de ancho por 318 de largo). Situada en época romana entre la plaza que albergaba el Templo de Augusto y el circo romano (actual Plaça de la Font y alrededores), se sabe que era una de las plazas más grandes del Imperio romano, pero, ¿qué función tenía la Plaça de la Representación?
Ahora los arqueólogos avanzan importantes novedades relacionadas con este espacio. El control arqueológico que se realizó durante el cambio de alcantarillado de la calle de la Nau y su posterior investigación ha dado sus resultados. «En marzo de 2010 salieron a la luz unas termas tardorromanas en la calle de la Nau», explica César Pociña, arqueólogo de la empresa CODEX. El descubrimiento de las termas ya es por sí mismo importante, pero Pociña va más allá. «Estas termas se sustentan sobre un pavimento distinto, concretamente sobre lo que fueron unas piscinas datadas alrededor del siglo I dC y que por tanto se enmarcan dentro del denominado proyecto Flavio. Hemos descubierto tanto el pavimento de las piscinas como el del muro perimetral, y hemos podido relacionarlo con hallazgos similares de la calle Calderers».
Este descubrimiento supone un importante avance para saber cómo era la Plaza de la Representación en época romana. Todo parece indicar que en este espacio se encontraban unas piscinas y que tenían una función decorativa. «Y es que en época romana era muy habitual construir tanto piscinas como termas», añade César Pociña.
«Los romanos tenían una moda arquitectónica bastante marcada. De esta manera, si nos fijamos en cómo era el Foro de la Paz, construido por el emperador Vespasiano en Roma en el siglo I dC, podemos comprobar que allí había una estructura semejante», añade el arqueólogo. Las investigaciones apuntan a la poca profundidad de estas piscinas, poco menos de un metro.
Las termas tardorromanas
Sobre ese pavimento se construyeron siglos más tarde las termas romanas, cuando esta plaza empezó a ser ocupada como zona de hábitat. Durante el control arqueológico se halló un sistema hipocáustico (una estructura que permitía calentar el agua y las habitaciones) que se utilizaba como método de calefacción de las termas.
Estas conclusiones se han expuesto recientemente en unas jornadas que tuvieron como objetivo conocer, debatir y publicar los trabajos arqueológicos realizados en los últimos años sobre Tarraco.

dijous, 1 de desembre del 2011

Los 'clicks' de Playmobil toman Troya



Paris tuvo que elegir a la diosa más bella del Olimpo entre Hera, la reina del Olimpo, Atenea, la diosa guerrera, y Afrodita, la diosa de la belleza. Así, “El Juicio de Paris” se considera el primer concurso de belleza de la Historia. Las representaciones clásicas de este mito siempre han mostrado a los personajes desnudos, pero en la que se expone en el Museo deReproducciones Artísticas de Bilbao no será así: la materia prima con la que se realiza no lo permite. Playmobil no fabrica figuras que representen personas desnudas. Así, para plasmar esta escena, se ha tenido que recurrir a unas figuras de clicks que aparecen originalmente en bañador. El resultado, sin embargo, es fidedigno y espectacular. En la muestra, que permanecerá abierta hasta el próximo 8 de enero, se han empleado más de 10.000 piezas de Playmobil para dar a conocer a los niños cuatro pasajes del ciclo épico de la Guerra de Troya.

Además de “El juicio de Paris”, las afamadas figuras de Playmobil recrean otras tres escenas del ciclo troyano: “El rapto de Helena”, “El duelo entre Héctor y Aquiles” y “La destrucción de Troya”. Los dioramas, con unas medidas aproximadas de 1,20x1,20 metros, 2,50x0,85 metros, 1,20x1,20 metros y 5x1,5 metros, no solo recogen los momentos principales de los mitos, sino también muestran escenas de la vida cotidiana en una población antigua, pudiéndose observar hasta el mínimo detalle.

La exposición también incluye una breve historia mitológica mediante la cual los visitantes adultos podrán contar a los más pequeños la historia de Troya que se ve en los dioramas. Además, la exposición coincide temporalmente y está relacionada con la muestra “Greziar simmetria. Belleza al desnudo”, que inauguró el museo el pasado mes de octubre, a través del primero de los episodios, “el Juicio de Paris”

'Immortals', cine épico tras la senda de '300'




El director Tarsem Singh (La celda) y los productores de 300 se han puesto las pilas para elevar al cubo el concepto de la pelicula de los espartanos con una historia de traiciones y venganzas en Immortals. Un rey (Mickey Rourke), enloquecido por el deseo de arrasar Grecia, amenaza con destruir a la raza humana, hasta que Teseo (Henry Cavill), un joven y heroico campesino se alza contra él con la ayuda y consejo del Oráculo de la Sibila (Freida Pinto). Y con la supervisión del mismísmo Zeus (Luke Evans). Teseo junta a un pequeño grupo de luchadores en defensa del futuro de la humanidad. Cine épico, fantasía y mitología que continúa la línea abierta por 300 y seguida por Furia de Titanes e inclusoSpartacus en la televisión.