dissabte, 22 d’octubre de 2011

Classes i professor/es de llatí

Heu vist la pel·li A tres metros sobre el cielo o heu llegit el llibre homònim del Federico Moccia? Recordeu la classe de llatí? Què en penseu? Perquè tothom té aquesta imatge del llatí? És avorrit? O el fem avorrit? Mireu el fragment i opineu.

8 comentaris:

yasmina ha dit...

Jo penso que la gent pot tenir una perspectiva diferent a altres assignatures o considerar-lo avorrit pel fet que moltes persones la la consideren una llengua "oblidada" ja que, gairebé no es parla. No obstant, penso que és una llengua totalment diferent a qualsevol altra assignatura però a la vegada similar al castellà en l'àmbit de la sintaxi, etc.
Per tant, des del meu punt de vista, que el llatí sigui avorrit o no també depent de com te l'expliquen i el teu interés cap a ell. És una llengua que t'ensenya l'historia antiga i a la vegada a traduir.
Personalment jo pensava que era una cosa completament diferent al que estem fent ara però no la canviaria! :)

Khalida ha dit...

Segons el meu punt de vista crec que les classes de llatí no són avorrides. Que sigui avorrit o no avorrit depèn de la persona que t'ho expliqui i l'empeny que hi posa, i és clar, també de les ganes de l'alumne. Una persona que no li agrada aprendre coses noves, orígens, etc. s'adormirà i no sabrà ni la primera declinació. I referint-me a la pel•lícula, més que adormir-me i avorrir-me a les classes de llatí, crec que estaria tremolant. Per tant, si la persona que t'ho explica no mostra interès, i això no solament a llatí, sinó a totes les assignatures, rarament i amb molta sort aconseguiria que un alumne li segueixi el fil. El llatí és com qualsevol altra assignatura però els estereotips que li atribueixen fan que sigui avorrit, però comença a declinar pax, pacis totus, a, um i a veure si realment t’avorreixes.

Judit ha dit...

Per a mi, el llatí no és gens avorrit. Considero que dóna molta cultura, molta capacitat d’aprenentatge (per exemple: declinar nom, adjectiu i pronom, que no és qualsevol cosa), reforçar la sintaxis... entre altres coses. També, jo crec que serveix per moltes altres llengües, especialment les romàniques que deriven totes del llatí.
Jo crec que el fet de que moltes persones considerin el llatí avorrit, és perquè al ser una "llengua morta" ho veuen com una cosa... pesada, no interessant i "que no serveix per res"... Quan fas llatí veus que és molt interessant i serveix per moltes coses!
Tot i això, com en totes les assignatures, conta molt si el professor li agrada o no el que fa i si "ho viu", ja que així ho transmet.
Personalment, el llatí i tota la cultura romana m’encanta!

Sònia ha dit...

Com es comenta en els comentaris anteriors, que la gent pensi o cregui que la llengua llatina és avorrida, és perquè, primerament, no saben res del llatí i segon perquè creuen que ja no es parla. Referent a això, em fa molta gracia perquè la gent que esta en "contra" del llati, és a dir, que diu que no es parla, en el seu dia a dia, no dic cada dia, però en algun moment segur que alguna expressió en llati la diuen, com per exemple, el "a priori", o algunes expressions com les que vam donar la setmana passda. Tant dir que no es parla i que és llengua morta... Després són aquestes persones les que el van parlant sense donar-se'n compte. Sincerament, penso que el llatí és una llengua molt interessant, ja que, a part de que és una llengua més que aprens, també t'ajuda amb altres assignatures a l'hora de fer la sintaxi. I fent referència a la pel·lícula, el que compta en aquesta assignatura és la professora (al igual que en altres assignatures) si ella hi posa ímpetu a l'hora d'explicar-la, sempre serà més fàcil :)

Anna Camats ha dit...

Crec que el llatí no és gens avorrit, tot el contrari!Personalment crec que hi ha un canvi molt gran entre el que la gent creu sobre el llatí, que si és una llengua poc útil, que no es parla gaire, fins i tot afirmen que és poc pràctica, i amb el què realment pot arribar a aportar-nos (conèixer i descobrir una nova llengua, reforçar-nos la sintaxi, com bé han dit, tenir més vocabulari en català o castellà, aprendre la història antiga, i com vivien els nostres avantpassats...) La gent s'hauria de començar a posar al cap que el llatí mai pot arribar a ser una llengua morta o poc útil ja que l'utilitzem dia rere dia amb expressions o paraules (moltíssimes) que provenen d'aquesta mateixa llengua.
Potser sí que és veritat que influeix moltíssim i faria canviar molt l'opinió sobre la llengua llatina qui te l'explica, ja que si ho fa una persona que li encanta explicar-ho mai el llatí podrà ser avorrit.

Laura Dejuan ha dit...

Teniu raó. Està molt viu!

Marta Vidal ha dit...

Jo penso que el llatí no és avorrit, però tot i això depen molt de si la persona que l'estudia li agraden les llengues o no, i sobretot depen molt també del professor/a que te l'explica li agradi i ho faci d'una manera que no se't faci pesat. Però personalment jo el primer dia pensava que seria una cosa molt diferent i més pesada però no es així, i la veritat és que es una de les assignatures que a l'hora d'estudiar-la no se'm fa costosa ni molt menys avorrida!

Andrea L. ha dit...

Per mi el llatí no és avorrit, ja que implica esforç diari o quasi diari i si t'agrada no et costa gents esforçar-t'hi. Però la gent, quan sent "llatí" ja diuen que és avorrit i no en volen saber res, possiblement perquè és una llengua que creuen que no s'utilitza, encara que, els que l'estudiem sabem que si que s'utilitza, que ajuda a entendre moltes coses del català, castellà, etc i que és realment interessant.
Jo mateixa, abans de començar a fer llatí a 4t, pensava que seria una assignatura diferent, en canvi ara, m'agrada molt.