dimecres, 22 de febrer del 2012

Déus i mites de l’antiguitat. L'evidència de la moneda d'Hispània





Déus i mites de l’antiguitat, exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica, des del segle V a C fins a l’arribada dels visigots.

La mostra s’estructurarà en tres àmbits, el primer dels quals analitza els cultes grecs i orientals. Les costes de la Península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i fenici-púniques que van fundar ciutats on els seus habitants va rendir culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i éssers mitològics propis de les seves creences com ara Àrtemis, Atena, Zeus, Melkart, Bes o Tanit.

El segon àmbit de l’exposició estarà dedicat a la religiositat de les poblacions indígenes de la península Ibèrica. Sobre les divinitats dels hispans es té molt poca informació tant pel que fa als seus noms com al seu aspecte formal. És per això que la moneda és especialment interessant, doncs plasma sobre metall els déus dels indígenes. A més, les representacions de vegetals i animals de les emissions hispanes confirmen la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura, també documentada en santuaris i restes materials com ara exvots o ceràmiques decorades.

El tercer Àmbit analitzarà la presència de déus i cultes romans a Hispània fins a l’arribada dels visigots. La romanització de la Península no es va limitar a l’organització i explotació econòmica del territori. També va comportar la introducció de la seva cultura, en la que un element molt important eren les creences religioses. Progressivament, Roma va imposar els seus déus i rituals sagrats, fet que queda en evidència en les iconografies monetàries dels primers temps de l’Imperi. L’expressió de la religiositat romana va continuar present a la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir als déus pagans a les iconografies monetàries.