Video de la setmana: Roma en 3D

Més vídeos http://www.altair4.com/

Educació humanística

Las obras de la profesora y pensadora norteamericana Martha C. Nussbaum (Nueva York, 1947) aparecen con puntualidad en castellano; aunque sospechamos que acaso la urgencia de su publicación influya en la mala calidad de algunas de sus traducciones. El inglés de la autora se vierte a menudo con descuido. En el caso del libro que nos ocupa lo deslucido de la traducción no empaña las ideas principales de Nussbaum, por lo demás, sencillas de comprender; pero el texto parece más un panfleto de pobre estilo que un ensayo serio de alerta y reivindicación. La autora de libros tan sugerentes como El ocultamiento de lo humano o Paisajes del pensamiento aboga en esta ocasión por defender algo que en nuestras sociedades abiertas y avanzadas se le antoja a punto de quedar abandonado en el rincón de los recuerdos: la educación humanística. Según Nussbaum, una sociedad democrática y dinámica debe cuidar el avance tecnológico y la investigación científica para encaminarse con éxito hacia las múltiples formas de adquisición de riqueza. Mas la consecución de este objetivo no debe descuidar la educación humana de sus ciudadanos. Las humanidades constituyen el humus del pensamiento. La filosofía, la historia, la literatura y las artes en general son disciplinas que -como muchos profesores de estas materias explican a sus alumnos de secundaria- en apariencia no sirven para nada y, sin embargo, fundamentan una vida buena y plena de sentido. Nussbaum reitera su tesis a lo largo del libro, en el que reivindica también los logros pedagógicos de pensadores de la educación tales como Rousseau, Froebel o Dewey, hasta revisitar con grandes elogios al sabio bengalí Rabindranath Tagore. Fueron abanderados de una educación revolucionaria encaminada hacia la instrucción integral de los niños con el objeto de convertirlos en personas pensantes y con sentimientos. Dichos nombres y sus métodos de enseñanza deberían hallarse muy presentes en la educación de los países democráticos. Asimismo, Nussbaum apela al recuerdo de las enseñanzas de Sócrates en los Diálogos de Platón, en tanto que paradigma humano en el que basarse para educar a los niños en el disenso democrático. El ateniense fue un hombre valeroso al reivindicar el derecho a la duda, pero también por atreverse a poner en un brete a sus conciudadanos sabelotodo descubriéndoles que creían en ideas que ellos mismos no habían fundamentado. En suma, lo que Nussbaum pretende revelar en este ensayo es algo obvio pero no siempre tenido en cuenta: es necesario aprender desde pequeños a pensar con independencia, sobre todo, hay que ejercitarse en conjeturar y plantear con lógica los problemas para hallar soluciones. En una sociedad tan multicultural como la estadounidense, desde la que habla la autora (aunque también está muy familiarizada con la sociedad india actual), será básico formar individuos con capacidad de razonamiento, a fin de que no se comporten como hienas cuando algún descerebrado al mando del Estado ordene que hay que repudiar y hasta exterminar a miembros de otra clase social, etnia o religión. Tal es la enorme preocupación de la autora, que ve cómo la tendencia generalizada de las sociedades avanzadas consiste en cifrar sus índices de crecimiento en las ganancias materiales mientras eluden las bases humanas y humanitarias que constituyen una vigorosa educación democrática; en otras palabras, Nussbaum teme que la materia acabe por aplastar el espíritu de sus ciudadanos. En el fondo son verdades que parecen de Perogrullo, o que deberían parecérselo a personas mínimamente formadas. ¿Se olvidarán alguna vez? Parece que, según vaticina la autora, en las sociedades cada vez más interesadas en la consecución de placeres inmediatos y abotargadas por el afán de lucro, sí. Y aquí entran en juego tanto el Estado verdaderamente democrático como la familia amante de la cultura; unidos habrán de educar en independencia, imaginación y sensibilidad humana a sus miembros (¡casi nada!).

LUIS FERNANDO MORENO CLAROS 25/12/2010 www.elpais.es

Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades
Martha C. Nussbaum
Traducción de María Victoria Rodil
Katz. Buenos Aires / Madrid, 2010
200 páginas. 16,50 euros

Descoberta una estàtua d'època romana a Ashkelon (Israel)

Les darreres i abundants pluges al país han fet sortir a la llum una estàtua de marbre que representa la deessa Afrodita. Té entre 1.650 i 1.800 anys d' antiguitat i medeix 1,2 metres i li falta el cap.
Sembla ser que l'estàtua es trobava en unes termes i la deessa que s'hi representa porta una una toga i està recolzada sobre una columna. Segons els arqueòlegs és d'una gran bellesa i perfecció.
És una sort que es conservi en tan bon estat perquè va caure des d'un penya-segat d'una alçada de 10 metres.

Facebook versus Wikileaks

Ilerda, la gran desconeguda

Pompeia pateix un nou ensorrament

Es posa en evidència el perill de l’antiga ciutat romana.

Pompeia va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79

Andrey Emelyanenko/Shutterstock

S’ha ensorrat una nova estructura a Pompeia: ha caigut un mur del jardí d’una de les vil·les més conegudes d’aquesta ciutat romana que l’any 79 va quedar enterrada sota la cendra del Vesuvi. La casa, coneguda com la Casa del Moralista, té 2.000 anys i està situada a la via dell’Abbondanza, prop de les runes dels frescos de la Cambra dels Gladiadors, que es va enfonsar fa unes setmanes. El mur ha caigut perquè les terrasses de terra que hi ha al darrere de la casa s’han desplaçat a causa de les fortes pluges. La paret s’havia reconstruït totalment després que un bombardeig l'enfonsés durant la Segona Guerra Mundial. A banda del mur, la casa, propietat d’uns comerciants de vins en el moment que el Vesuvi va explotar, no ha patit cap altre dany.

Consells a la paret
El nom de la Casa del Moralista surt de les curioses inscripcions d’una de les parets del menjador o 'triclinium': "Renti els seus peus i un esclau els hi assecarà". "Una tela tapa el sofà, conservi-la neta". "No coquetegi amb la dona d’un altre home". "Tingui cura del seu llenguatge". "No es baralli ni discuteixi. Si no, vagi-se’n a casa". Els arqueòlegs estan monitoritzant el terreny diàriament, ja que, com han avisat els responsables de Pompeia, l’antiga ciutat és molt vulnerable a les pluges que anualment afecten la zona. Caldrien noves inversions per reforçar estructures i protegir el terreny.

Notícia publicada a Sàpiens.

Vídeo de la setmana: Carmina Burana

Joan Manuel Serrat, doctor honoris causa

Histotube, els millors vídeos d'història en català

Histotube puja el teló. És un bloc amb vídeos en català sobre patrimoni i té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.

Llegir la notícia sencera a www.lavanguardia.com

Descobreixen a Sant Martí de Maldà (Urgell) restes d'un jaciment de 1.500 anys

Foto de www.diarisegre.com

En les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues han sortit a la llum sis jaciments entre la Segarra i l'Urgell. Fa pocs dies, aSant Martí de Maldà, a la zona de la Fogonusa, s'han trobat restes d'un assentament del segle V dC (època tardoromana), de més d'una hectàrea.

Entre les troballes més destacables hi ha dos forns de calç d'època romana de més de quinze metres quadrats, una quarantena de tombes, sitges i restes d'edificacions d'època romana i íbera i tres basses d'aigua de forma oval construïdes en pedra, a les quals se sumen assentaments i tombes, tant d'època tardoromana com visigòtica.

Raons per conèixer els grecs i els romans

I una més.

Jonás Trueba, rara avis del cinema

La crítica de EL PAÍS qualifica Jonás Trueba de rara avis. Esteu d'acord?

Opera prima de Jonás Trueba

Acabo de veure, Todas las canciones hablan de mí, l'opera prima de Jonás Trueba. Us la recomano!

Inventas vitam iuvat excoluisse per artes

INVENTAS VITAM IUVAT EXCOLUISSE PER ARTES

On s'entrega aquesta medalla? Què vol dir la frase llatina? Qui la va escriure?

Descobreixen un assentament romà al centre de Londres

Descobreixen un assentament romà al centre de Londres

Els arqueòlegs troben les restes d'un complex agrícola als afores de l'antiga Londinium

Restes de l'assentament romà trobat a Londres

Els arqueòlegs han trobat 11.500 fragments de gerres de ceràmica, més de 100 monedes i moltes joies, restes d’un carrer i tombes amb nombroses restes humanes. Bona part d’aquests objectes tenen quasi 2000 anys d’antiguitat i estaven enterrats a només mig metre de profunditat. Es tracta d’un estrany i valuós document de la vida quotidiana en un assentament agrícola d’època romana als afores de Londinium, a l’actual Londres. Entre les joies, destaca un braçalet datat de l’Edat de Bronze.

Punt estratègic de rutes romanes
Quant als cadàvers, estan sent analitzats per determinar les causes de la mort i el tipus de vida que van dur. La quantitat de peces excavades (de fet, la excavació va començar fa més de dos anys però fins avui no s’han fet públics els resultats) i la seva varietat indiquen que havia de ser un lloc situat en un punt estratègic de les rutes romanes. En concret, per aquest lloc hi passava una de les vies romanes més transitades: la que unia Londinium amb la ciutat de Silchestery i amb un antic afluent del riu Tàmesi. L’excavació encara no s’ha acabat, es calcula que anirà aportant més peces per explicar el dia a dia de l’Anglaterra romana.
Notícia publicada a la pàgina SÀPIENS.

Noves pistes sobre la misteriosa desparació de la legió 'Hispana'

Noves pistes sobre la misteriosa desparació de la legió 'Hispana'

Va ser una de les unitats militars més temudes de l’Imperi Romà
Legió romana
La 'Legió IX Hispana' va ser una de les legions més temudes de l’Imperi Romà. Creada per Pompei a la Hispania romana l’any 65 aC, va desaparèixer en algun moment després de l’any 120 dC. No se sap com. Un equip d’arqueòlegs que ha excavat en els terrenys d’ampliació d’una autopista al nord de Yorkshire, a Anglaterra, assegura que n’ha trobat la pista. En el jaciment excavat hi ha restes d’un molí hidràulic per moldre farina per als soldats, roba, ceràmica i tombes. A prop d’aquest punt, fa 2000 anys hi havia la frontera romana. les legions romanes eren les unitats militars bàsiques de la Roma antiga i estaven formades per gairebé cinc-mil soldats d'infanteria i cavalleria.

La darrera pista

La Legió IX havia lluitat i guanyat en nombroses campanyes a tot el territori romà: des de la Gàl·lia fins a Àfrica, de Sicília a Hispania i de Germania a Britannia. Cap a l’any 71 va ser enviada en una fortalesa de York que coincideix geogràficament amb el jaciment excavat. S’hi va estar fins l’any 120. Quan va ser enviada a lluitar contra els habitants d’Escòcia, no va tornar. Aquesta podria ser, per tant, la darrera pista documentada sobre aquesta mítica legió. Els grans edificis que s’han pogut identificar s’haurien utilitzat per processar aliments, guardar bestiar i elaborar cervesa i ceràmica. Les monedes, la ceràmica, els ornaments militars i els 14 esquelets exhumats apunten a que, en efecte, era un important enclavament militar en terres de frontera amb tot el necessari per abastir les tropes de forma relativament autònoma.

Notícia publicada a la pàgina SÀPIENS.

Vídeo de la setmana: Empúries. La ciutat i el mur: eixample o gueto?

Aviat molt aviat, a les 7 del matí, vam sortir del Canigó per dirigir-nos cap a terres gironines. El camí es va fer llarg. A les 11 vam baixar de l’autobús i la Júlia Domitia,ciutada patrícia d’ Emporiae, ja ens esperava. Tot i que lluïa el sol, feia fred i la pobra Júlia estava gelada de fred. Així que ens va convidar ràpidament a començar la visita per la ciutat romana. Vam entrar per la porta meridional, allí on hi ha l’amfiteatre i la palestra. Vam observar les restes de muralla i les tècniques de construcció. Resseguint el decumanus i les tabernae que hi havia, vam arribar al forum, el centre polític, religiós i econòmic i social de la ciutat romana. D’allí vam anar a la domus de la Júlia, i ens va ensenyar la seva casa senyorial. També, vam veure les termes públiques.
En acabar la visita a la ciutat romana, vam fer una visita per la ciutat grega on ens va destacar l’stoa, el forum de la ciutat grega. També la zona de temples, on hi predomina l’escultura d’Esculapi, déu de la medicina. També hi ha una fàbrica de salaons de peix, on feien conserves molt semblants a aquelles que es fan a l’Escala.
Un cop d’ull al museu, va finalitzar el nostre desembarcament a Emporiae.

A les 13 h, ens vam dirigir a Figueres per visitar el Teatre-Museu del genial Dalí. Només vam tenir una horeta per dinar, però puntuals (15h) vam començar la visita pel Museu. La visita va ser fantàstica; la guia, la Silvina, ens va despertar a tots un enorme interès per l’obra de Salvador Dalí. La veritat és que l’obra de l’artista és fascinant. Fins i tot vam escriure poemes.
En acabar la visita a les 17h, vam retornar a l’autobús. El camí de tornada no es va fer tan llarg; no obstant, vam arribar a les 22h a l’institut.

Homini Emerito by Mango

Aquesta és la secció masculina de la marca catalana MANGO. Fixeu-vos bé que HE són les sigles de les paraules homini emerito. Però què vol dir?

Grècia vs British Museum

Grècia demana al Regne Unit que li retorni les peces del fris del Partenó que actualment es troben al British Museum. No obstant, ara li ofereix un intercanvi de peces. Així, mentre uns poden recopilar, encara que sigui per un temps limitat, totes les peces del fris del Partenó, els altres poden mostrar també temporalment altres peces d'art grec.

Una situació in extremis al metro de Madrid

No només vivim situacions in extremis als terrenys de joc. També ens ho podem trobar a la vida real: un policia salva la vida d'un senyor al metro.

Requiem per la cultura

Després d'un fantàstic dia d'excursió a Empúries i el Museu Dalí de Figueres, arribo a casa i em trobo amb aquesta notícia; es veu que la crisi (o la mala gestió) afecta fins i tot la cultura. Entonem un rèquiem per aquests dos museus. Espero que no en siguin més.

Pompeia es derrumba

Pompei, l'ex soprintendente: inascoltati i campanelli d'allarme
Cargado por Apcom-Video. - Videos de noticias recién publicadas.




Beni culturali italiani, un patrimonio immenso ma fragile
Cargado por Apcom-Video. - Mira las noticias más recientes en video.

Vídeo de la setmana: Empúries

Xinesos descendents de romans?

Un estudi ha comprovat, mitjancant proves d'ADN, que els habitants de la població xinesa, de Liqian tenen un alt percentatge de tenir origen europeu. De fet, tenen ulls blaus o verds, cabell ros i nas allargat.
Aquest fet justificaria la creença que ells mateixos afirmen que hi ha haver una legió romana que es va perdre durant l'expansió de l'imperi i que es van instal·lar en aquella regió.

Per llegir més sobre la notícia. Aquí.