Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rarae res. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rarae res. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de febrer del 2012

Patrimoni UNESCO i què?

Tanquen la vil·la romana de Centcelles a Constantí per falta de personal
El monument, Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco, no obre des del desembre perquè no es cobreix una baixa

No hi ha data de reobertura
13/02/12 02:00 - CONSTANTÍ - AZAHARA PALOMARES
La vil·la de Centcelles forma part també del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco

La vil·la romana i mausoleu de Centcelles, un dels monuments d'època romana declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a part del conjunt històric de Tàrraco, està tancat al públic des del passat 1 de desembre per culpa de la baixa mèdica d'un membre de la plantilla. La decisió de la Generalitat de no cobrir les baixes que es produeixin en llocs de treball públics ha fet que, fins ara, no s'hagi pogut trobar la fórmula per reobrir l'espai amb garanties de seguretat, i, de moment, tan sols es garanteixen les visites que ja estaven programades.
El conjunt de Centcelles té habitualment dos treballadors que s'encarreguen de vetllar per la seguretat i la conservació de les restes de la vil·la, la construcció de la qual va començar al segle II abans de Crist. Un informe intern, de fet, en prohibeix l'obertura amb una quantitat de treballadors inferior a dues persones, ja que això posaria en risc
el patrimoni que s'hi conserva. “Per la nostra banda, s'han fet tots els tràmits per comunicar a la Generalitat la baixa i la necessitat de cobrir-la”, explica Francesc Tarrats,
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que és
l'òrgan que gestiona la
vil·la de Centcelles.
Al govern, en canvi, al·leguen problemes pressupostaris i també de tràmits per resoldre la situació. “No hi ha desídia sinó que estem intentant buscar una solució al més ràpid possible”, sosté el director del serveis territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs. La Generalitat encara estudia si podrà fer alguna recol·locació de personal o si, per contra, haurà de fer una excepció a la norma de no cobrir baixes.
De moment, però, els més de dos mesos de tancament ja han provocat la indignació de l'Ajuntament de Constantí, que lamenta especialment que la Generalitat no li comuniqués oficialment la decisió de tancar el conjunt de Centcelles al públic. Segons l'alcalde, Josep Maria Sabaté, molts visitants frustrats han acabat dirigint les seves queixes al consistori.

L'espai rep 25.000 visitants anuals
La vil·la de Centcelles és especialment coneguda per la decoració interna de la seva cúpula, en la qual es conserven uns valuosos mosaics amb motius iconogràfics propis del cristianisme primitiu. El conjunt, amb restes que daten des del segle II aC de Crist fins al segle IV dC, s'ha beneficiat de la seva inclusió al llistat de monuments Patrimoni de la Humanitat l'any 2001 i rep, segons fonts municipals, una mitjana de 25.000 visitants a l'any. Tot i que la Generalitat, de moment, no pot aventurar una data de reobertura, Agràs sí que va garantir que en els moments de més afluències de visitants (Setmana Santa i el mes d'agost) s'hi destinarà personal per poder obrir-lo al públic. El mateix s'està fent en casos de visites a la vil·la que ja
estaven programades.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Trobat un llapis de 2200 anys



El 'stylus' o punzón de hueso para escribir en tablillas tiene en un extremo una especie de "goma para borrar" lo inscrito


El equipo de arqueología del Ayuntamiento de Villajoyosa (Alicante) ha localizado en el yacimiento de la excavación Les Ribetes un stylus de hueso o punzón para escribir en tablillas de madera, que data de los siglos II/I a.C., y que simboliza la transición de la época íbera a la romana.

La pieza se ha encontrado en otro hallazgo, un silo circular de 1,8 metros de diámetro, fechado hacia finales del s.II a.C., perteneciente a la fase más antigua del yacimiento, el Ibérico final, según ha informado en un comunicado el Ayuntamiento de Villajoyosa. Aunque es un yacimiento íbero, su fecha corresponde a una época en que se vivía bajo la dominación romana. Estas excavaciones arqueológicas se han realizado con motivo de las obras del gran colector de aguas pluviales en el centro de la ciudad.

Los silos son grandes hoyos excavados en el suelo enlucidos de arcilla y quemados para endurecerla, donde se almacenaba grano tostado para conserarlo durante el año. Cuando se abandonaban, se rellenaban con todo lo que se tenía a mano, por lo que suelen dar objetos "muy interesantes", como la pieza encontrada, que, según ha indicado el consistorio vilero, "ocupará un puesto en las vitrinas del nuevo museo de Villajoyosa.

"El nuevo stylus de hueso se une a otros dos ejemplares decorados de bronce de Vilamuseu, uno de los cuales se encuentra en préstamo represetando a Allon (Villajoyosa) en la sala del Museo de Prehistoria y de las Culturas de Valencia, dedicada a las diez ciudades romanas de la Comunitat, según ha explicado el concejal de Patrimonio Histórico, Pepe Lloret.

La pieza d
Un extremo del stylus tiene forma de punzón para escribir y el otro es como las gomas de borrar; presenta una superficie biselada plana para aplastar lo escrito en la cera y así borrarlo. Asimismo, esta pieza "revela un momento histórico en que se estaba viviendo el paso de la época íbera a la romana, puesto que el stylus es un instrumento romano".

Los sondeos arqueológicos realizados en 2011 previos a las obras del gran colector de pluviales, llevadas a cabo por la empresa Aquagest, han permitido descartar la excavación arqueológica de aproximadamente el 90% de la superficie de las obras, por lo que ha sido una acción de coordinación, prevención y planificación entre las Concejalías de Urbanismo y Patrimonio Histórico y la empresa, que ha permitido "delimitar exactamente las áreas arqueológicas que era necesario excavar".

Los trabajos han permitido conocer por primera vez los límites de la ciudad romana de Allon hacia el este. Según han indicado las mismas fuentes, antes de las obras de la carretera nacional en los años 30, la costa de Allon era una sucesión de espolones rocosos que dominaban el talud costero, con un desnivel de 20 metros sobre la playa.

Además, una especie de línea ondulada cuyos entrantes eran barrancos penetraban en perpendicular a la costa hacia el interior, y obligaban a subir hasta la actual plaza de Juan Carlos I --popularmente conocida como La Creueta-- para sortear el barranco del Censal y el Barranquet y dirigirse hacia la parte oriental del territorium de Allon, es decir, de la comarca de la Marina Baixa.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Els secrets de la diabetis, a la necròpoli romana de Tarragona

Un projecte europeu amb la participació de l'ICAC analitzarà l'ADN de més de 2.000 cossos d'època tardoimperial
L'objectiu és buscar-hi l'arrel d'una forma d'aquesta malaltia endèmica a la zona
08/10/11 02:00 - Tarragona - Azahara Palomares

Els cossos provenen de la necròpolis de Tarragona, una de les millor conservades Les restes arqueològiques de la Tàrraco romana no sols guarden informació sobre el passat imperial de la ciutat de Tarragona. Un projecte europeu d'investigació, en el qual participa l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), hi buscarà a partir d'aquesta tardor respostes per a la medicina actual. En concret, els 2050 cossos d'entre els segles III i VI que es van localitzar a la necròpoli paleocristiana de la ciutat, a la vora del riu Francolí, se sotmetran ara a una anàlisi d'ADN per tal rastrejar l'origen de la presència endèmica de la diabetis de tipus 2 a Tarragona.
Aquesta malaltia, que té un origen genètic, es diferencia de la diabetis de tipus 1 pel fet que els que la pateixen ho fan a partir dels 40 anys i, a més, en principi no necessiten injeccions d'insulina. A Tarragona, i també a Catalunya, aquesta varietat planteja la incògnita de la seva elevada presència, que ara s'intentarà resoldre investigant els avantpassats potser més famosos dels tarragonins a la recerca de la seva continuïtat històrica.
Aquesta investigació serà la protagonista de la línia catalana del projecte europeu Medigene, que coordina la Universitat de Montpeller, i en el qual aquí participaran, a banda de l'ICAC, el centre de recerca biomèdica sobre diabetis Ciberdem i la UAB. En total, la iniciativa tindrà un pressupost de tres milions d'euros.
“Serà el primer cop que es crea un banc d'ADN de l'antiguitat. Això obre la via a molts altres estudis, a banda d'aquesta investigació en concret”, va destacar ahir la directora de l'ICAC, Isabel Rodà. Els cossos que s'analitzaran es conserven entre les instal·lacions de la necròpoli paleocristiana de Tarragona (tancada al públic des del 1994) i els magatzems del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que ha col·laborat també en la iniciativa. L'arqueòleg de l'ICAC Josep Maria Macías serà l'encarregat de coordinar la tasca de recerca arqueològica que es desenvoluparà en el projecte.
Actualment ja s'està treballant en la classificació de les restes humanes que s'analitzaran, i de les quals s'obtindrà la informació genètica a partir de les dents o els caps del fèmur. El mes vinent està prevista la primera reunió de totes les parts implicades en aquest projecte d'abast europeu a Montpeller, i la recerca de camp es calcula que s'allargarà durant tres anys.
La directora de l'ICAC, entitat d'on ha sorgit la iniciativa de combinar passat romà i biomedicina, va subratllar la importància que es desenvolupi una arqueologia que “connecti amb el món actual”.
LA XIFRA
3
milions
és el pressupost del projecte europeu Medigene. A Tarragona la recerca durarà tres anys.
Posar cara a una família de Tàrraco
L'ICAC vol aprofitar el projecte per estudiar un petit mausoleu familiar que es va localitzar sota l'amfiteatre romà de Tarragona, i on hi ha enterrats vuit o nou persones que van viure entre els segles II i III. L'objectiu és poder analitzar els vincles familiars entre aquests morts i aconseguir també la seva reconstrucció facial. Tarragona és una de les ciutats amb més restes romanes sobre el món de la mort, amb la necròpolis paleocristiana més extensa conservada de l'Imperi Romà d'Occident.

diumenge, 22 de maig del 2011

De veritat ens assemblem tant?

Están locos los romanos

Les debemos mucho, pero nos separan cosas fundamentales

JACINTO ANTÓN 22/05/2011 per a www.elpais.es

Les debemos mucho, casi todo, a los romanos, vale. Recuerden las palabras de Reg, el líder del Frente Popular de Judea, sector oficial, en La vida de Brian -el discurso más celebrado del cine de sandalias después de la arenga del general Maximus (Gladiator) a los frates jinetes de sus turmae y el "¡arre!" de Ben Hur-: "Aparte del acueducto, el alcantarillado, las carreteras, la irrigación, la sanidad, la enseñanza, el vino (eso sí lo vamos a echar de menos), la ley y el orden, ¿qué han hecho los romanos por nosotros?". Roma caput mundi, aeterna urbis, aurea Roma, civis Romanum sum, Romanus sedendo vincit... De acuerdo, de acuerdo. Pero tras la nueva invasión romana que vivimos, la enésima, manifestada en libros de toda clase, películas y series de televisión -hasta La Fura dels Baus se pone romana-, una sospecha empieza a aflorar en nuestros latinos corazones: ¿de verdad nos parecemos tanto?, ¿somos tan romanos realmente?, ¿ese mundo que aparece ante nuestros ojos en páginas, pantallas y escenarios es el nuestro?

Es difícil identificarse, aceptémoslo, con la hosca facilidad de Quintus Dias, el protagonista de la sangrienta película Centurión, para matar a punta de gladio pictos y brigantes; con el sexo morboso y cruel de las matronas de Spartacus -quien haya visto con su hija adolescente la escena de la serie en que las damas obligan a copular ante ellas a un gladiador y a una esclava tardará en olvidarlo ("pues vaya con la antigüedad, papi"), por no hablar de conseguir que la niña lea luego a Ovidio-. Cuesta, decía, sentir afinidad con la despiadada astucia del resucitado pretor Galba en la segunda temporada de Hispania o con platos como las vulvas de cerdo à la Lucio Vero (envenenadas). ¿Un espejo, Roma? Vae!, ¡ay!.

¿Qué es lo que más nos impactaría de la Roma clásica si pidieramos viajar hasta ella?, le pregunto a la gran y amena historiadora Mary Beard, autora de Pompeya o El triunfo romano (ambas en Crítica). "Oh, la suciedad y el olor pestilente, y la pobreza... detrás de la rutilante fachada de mármol".

Lindsey Davis es otra de las personas que más nos han acercado al mundo romano, ella desde las novelas del detective Falco, la XX de las cuales, Némesis, es novedad, como lo es la indispensable Marco Didio Falco, la guía oficial, una delicia enciclopédica para sus muchos seguidores (ambas en Edhasa). Al interrogar a la autora sobre esa extrañeza que nos provocan los romanos, contesta: "Yo he basado mis libros precisamente en la creencia de que los romanos eran como nosotros. Pero siempre digo que hay dos áreas en que su mundo difiere radicalmente del nuestro: la arena (los combates de gladiadores y con animales) y la esclavitud. Desde luego, hay también otra: la posición legal de la mujer, que tenía que ser representada en muchas ocasiones por el cabeza de familia. Muchas ocupaciones le estaban vetadas: ¡de haber vivido entonces yo no me podría ganar la vida como lo hago!",

Davis, noblesse oblige, aprovecha para criticar que en el filme La legión del águila -basada en la conmovedora novela de Rosemary Sutcliff-, el protagonista porta la espada en el lado izquierdo cuando lo preceptivo en el ejército romano era llevarla siempre en el derecho. Ahí queda el dato.

Aparte de que no existían en el mundo romano el café, el té, el chocolate, las patatas o los tomates, (¡un mundo sin todo eso no puede ser el nuestro!), nos choca mucho lo poco que valía la vida, sobre todo si eras un esclavo, "un animal con habla", como dice que los consideraban la arqueóloga Isabel Rodà, directora del Insituto catalán de Arqueología Clásica (ICAC): cuando uno de los suyos rompió sin querer una copa de cristal, Vedio Polión ordenó que lo echaran al estanque de las morenas, a las que había acostumbrado a comer carne humana (ya ven que la historia no se la inventó Robert Harris en Pompeya).

El gran historiador Paul Veyne dice en Sexe et pouvoir a Rome (Tallandier, 2005) que lo que más nos sorprendería de vernos súbitamente trasladados a la antigüedad romana es la violencia, "una brutalidad que corta el aliento". Violencia no solo en el anfiteatro sino en todas las facetas de la vida. No en balde, señala, en las fasces el símbolo de Roma era un hacha de decapitar rodeada de varas para azotar. La mayoría de los grandes líderes políticos romanos tenían experiencia militar de combate cuerpo a cuerpo y habían matado con su propia mano.

No había nada en aquel mundo similar a nuestro humanitarismo. El infanticidio era habitual. Y el abandono de los niños tan corriente que suponía el principal suministro de los mercaderes de esclavos, por encima de los prisioneros de guerra.

No entenderían los romanos que nos parecieran mal los combates de gladiadores, la atroz hemorragia de la arena (Beard calcula que el número habitual de gladiadores en el imperio ascendía a 16.000, ¡el equivalente a tres legiones!). Así que de prohibir los toros, ya ni hablemos. No exisitía algo que nos parece tan esencial como los derechos humanos, una conquista muy reciente, conque los derechos de los animales... Augusto envió al circo para su escabechina a 420 leopardos y 36 cocodrilos, según Plinio. César 20 elefantes y 600 leones. Cómodo mató él mismo en un espectáculo cinco hipopótamos, dos elefantes, un rinoceronte y una jirafa. "Nos sorprende de los romanos su prepotente sentido de dominio de la naturaleza", apunta Rodà.

El espectáculo de la violencia y la crueldad resultaba casi anodino en Roma, trivial. Cuando de niño Caracalla prorrumpió en sollozos en el Coliseo asustado por los alaridos de un condenado a las fieras -damnatio ad bestias- que estaba siendo despedazado por un tigre, la muchedumbre se conmovió... del llanto del futuro emperador, no del pobre tipo supliciado. Nunca hubo cosa tal como una campaña para la abolición de los shows de la arena. Ni siquiera protestas. A Marco Aurelio no le gustaban las luchas de gladiadores, pero porque las encontraba aburridas. "Las fronteras éticas de los romanos estaban situadas en lugares diferentes de las nuestras", recalca Beard.

Entre la gran cosecha reciente de libros de romanos -que incluye títulos como La prisionera de Roma (Planeta), en la que José Luis Corral novela la vida de Zenobia, la reina de Palmira; el imprescindible Manual del soldado romano (por fin en castellano, en Akal), de Matyszak o La cosecha por la libertad (Edhasa), con la que Simon Scarrow, el autor de la feroz saga sobre las legiones centrada en los centuriones Macro y Cato, abre una nueva serie ¡juvenil! protagonizada por un gladiador adolescente-, destaca Gabinete de curiosidades romanas (Crítica, 2011). Su autor, J. C. McKeown, profesor universitario de Clásicas en EE UU, ha recogido en un volumen fascinante "relatos extraños y hechos sorprendentes" del mundo romano. Su lectura resulta muy ilustrativa para ver hasta qué punto los romanos eran diferentes de nosotros.

¡Qué cosas creían! Que a las serpientes les gusta el vino, que las cabras respiran por las orejas... El propio Plinio, que se vanagloriaba de su espíritu científico, daba crédito a los prodigios más disparatados, como que cuando fue derrocado Nerón, un olivar del emperador cruzó la vía pública -también refiere la creencia de que si uno se pone una lengua de hiena entre la planta del pie y la suela del zapato no le ladran los perros-.

Hacían mucho caso los romanos, pueblo supersticioso donde los haya, a los presagios y sueños. "Era por falta de una religión intimista", señala Rodà, "la religión oficial era ceremonial y no podía satisfacer las necesidades más profundas, así que estaban pendientes de presagios y se cargaban de amuletos". Artemidoro de Daldis, autor de una Intepretación de los sueños, apunta que soñar que uno es crucificado anuncia al soltero que va a casarse (!). Dión Casio da cuenta del infausto augurio que pareció a César el que cuando perseguía al ejército de Pompeyo sus estandartes aparecieran infestados de arañas. Marco Aurelio, un tipo que parece tan cabal hizo arrojar al Danubio dos leones vivos para propiciar su guerra contra los marcomanos. Para Mary Beard la historia más estrafalaria del mundo romano es la del banquete ofrecido por Heliogábalo en el que la lluvia de pétalos de rosa lanzada sobre los comensales fue tan copiosa que los asfixió. "Es una historia fuerte, pero ofrece una gran advertencia acerca del emperador: ¡su generosidad puede matarte!".

Los romanos a los que tenemos por tan limpios, no usaban jabón para lavarse sino aceite de oliva. Los retretes domésticos eran una excentricidad (y estaban junto a las cocinas, y no tenían puertas). Lo habitual era usar las letrinas públicas, sin ninguna privacidad. Curioso. Incluso los insultos romanos nos suenan extraños: Domicio Corbulón llamó a Cornelio Fido en el Senado "struthocamelus depilatus", "avestruz pelado", vamos, ni el capitán Haddock. ¿El sexo? "Somos más mojigatos que ellos en relación con el placer y el cuerpo", opina Rodà. "Había menos tabúes. No tenían el concepto de pecado y culpa que es nuestra herencia judeocristiana". A ver quién colgaría hoy en su casa un tintinnabulum, una campanita, con forma de pene...

Hay muchas cosas que damos por sentado de los romanos, pero que no son ciertas. Por ejemplo, apunta Mary Beard, que usaran habitualmente togas. "La toga era una vestimenta formal, no algo para cada día". La historiadora detesta que le pregunten (como le ocurre siempre) qué llevaban debajo de la ropa los romanos. Ahí va la respuesta: subligaculum. Con lo fácil que es decir calzoncillos y bragas...

Eran, parece, los romanos, poco dados a la introspección o al análisis psicológico. La corrupción y la prevaricación reinaban a gran escala, eso nos sorprende menos, pero había un fenómeno que nos resulta estrambótico, el evergetismo: el mecenazgo sobre el dominio público. Los ricos ofrecían servicios a la comunidad -a cambio de clientelismo político-. Los anfiteatros, las termas, la mayoría de los monumentos públicos eran pagados y donados a la ciudad por los poderosos. Como si el metro o la red eléctrica los regalara un particular. No existía una verdadera policía (aunque siempre podías llamar a Falco) y la única manera de conseguir justicia era a menudo tener un buen patrón o una banda de amigos que te echaran una mano: sí, mafiosillo. La serie Roma, que ahora se repone, da una imagen ajustada de eso.

¿Qué decir de la forma en que hacían la guerra los romanos? Salvaje. La guerra total. Las legiones eran una verdadera picadora de carne. Se calcula que la conquista de la Galia por César costó un millón de vidas. El propio Julio anota que en una batalla "casi la totalidad de la tribu de los nervios fue exterminada y con ella su nombre". Como dice Tácito que dijo el cabecilla britano Calgatus, "crean un desierto y lo llaman paz".

"Odio et amo: nuestra visión de Roma puede ser muy ambivalente", resume Isabel Rodà. "Los romanos llevaron al mundo una modernidad y un confort, una calidad de vida, que no hemos recuperado luego hasta el siglo XX, por no hablar del derecho, pero no podemos idealizarlos. Estamos separados: nosotros somos producto de muchas fases intermedias, y del cristianismo". Acabamos con un testimonio de excepción: ¡el del mismísimo Galba! "Me siento bien con la coraza, da empaque", dice Lluís Homar que se ha metido con ganas una segunda temporada en la piel del pretor. Aunque eso no le hace perder la perspectiva: "Los romanos eran diferentes, no te quepa la menor duda; mientras nosotros debatimos sobre el boxeo o los toros, ellos no tenían ningún reparo en emplear la fuerza bruta, ni en convertir la violencia en espectáculo. Los devolvemos a la vida en la ficción, pero su tiempo ha pasado".

dimarts, 26 d’abril del 2011

Latin crossword



ACROSS

3 Talk, tale, story
7 White
8 Unusual, abnormal
11 To dare, act boldly
12 Conversation, talk, rumor
13 To grow less, run out, subside
14 Crowd
17 Widow
18 To paint

DOWN

1 Celibacy, single life
2 Village, hamlet
4 To admire, regard with wonder
5 To desire, long for
6 (pl.) marriage
9 Boy
10 Husband
11 Donkey
15 Old man
16 To get married

Word List. Here is an alphabetical word list of the Latin words included in the puzzle:
admirari, albus, asinus, audere, coelibatus, cupere, defieri, depingere, fabula, insolitus, nubere, nuptiae, puer, senex, sermo, vicus, vidua, vir, viridis, vulgus

dimecres, 23 de març del 2011

Odyssey Dawn

Sabeu quin nom han posat a l'operació duta a terme pels americans contra Líbia? Odyssey Dawn, és a dir, Odissea de l'alba i en castellà Odisea del amanecer. Si Homer ho sabés...!!!
Llegir tota la notícia.

dijous, 17 de març del 2011

CALCVLADORA ROMANA


Si mai us fa falta una calculadora, aqui en teniu una. L'únic inconvenient són... els números romans.

diumenge, 20 de febrer del 2011

En època romana ja existia una mena de codi de cirdulacio

La història del límit de velocitat
En època romana ja existia una mena de codi de circulació

L'imperi romà estava vertebrat per ciutats i més de 150.000 quilòmetres de carreteres.
Contra allò que es creu, la invenció del motor d'explosió en l'últim terç del segle XIX no va suposar l'inici dels conflictes al voltant del trànsit. Ja en la mitologia grega hi ha un cas famós: Èdip va matar el seu pare, Lai, després de discutir-hi per la prioritat de pas en un encreuament de camins. A l'imperi romà, vertebrat per ciutats i més de 150.000 quilòmetres de carreteres, aquesta agressivitat no va poder ser controlada per cap norma, tot i ser Roma on apareix per primer cop allò que podria anomenar-se un codi de circulació. Un codi que incloïa detalls com la prohibició d'aparcar i els senyals de trànsit precursors dels actuals, alguns de tan artístics com les estàtues del déu Mercuri, que feien la funció de l'stop d'avui i que es col·locaven en carrers travessats per carros sovint accelerats. Ja aleshores les autoritats municipals restringien el trànsit durant el dia en determinats llocs, que es convertien en zones de vianants, però com que el consentien a la nit feien que els veïns que no podien dormir pel soroll es queixessin davant del senat.

L'habilitat de controlar un carruatge
El fet de saber conduir era considerat prou revelador del tarannà de les persones perquè a l'antiga Xina guerrers, nobles i governants no poguessin rebre legalment les seves respectives dignitats si no demostraven la seva capacitat a l'hora de controlar un carruatge. Potser amb això es buscava evitar el caos circulatori que en l'època medieval afectava algunes ciutats asiàtiques i, sobretot, europees. De nou, Roma va marcar la pauta. El 1300, amb motiu del jubileu, l'afluència de pelegrins va col·lapsar l'urbs, i el papa Bonifaci VIII va decretar que els carros circulessin per l'esquerra dels camins per facilitar les entrades i sortides de Roma. Aquesta norma es va estendre, va esdevenir privilegi de l'aristocràcia i va restar inalterada fins que la Revolució Francesa i les seves idees d'igualtat social la van abolir. Posteriorment, Napoleó imposaria a gairebé tot el continent, excepte la Gran Bretanya, l'actual sistema de circulació per la dreta.

El codi de circulació dels Reis Catòlics
A la península Ibèrica, les primeres mesures sobre el trànsit van sorgir en el regnat dels Reis Catòlics, relacionades amb la necessitat de mantenir els camins en bon ús i els accidents per conduir sota els efectes de l'alcohol. Un segle més tard ja se sancionava, fins i tot amb l'excomunicació, qui circulés o deixés aparcat el seu carro pels carrers on havien de passar processons. Felip V i Carles III van castigar, sobretot, qui deteriorava les vies en transportar carregaments massa pesants. El 1890 l'industrial català Francesc Bonet i Dalmau va posar en marxa a Espanya el primer vehicle amb motor i la legislació sobre seguretat viària va haver de fer un salt endavant, concretada el 1900 amb el Reglamento para el Servicio de Coches Automóbiles por las Carreteras del Estado. Es limitava la velocitat a 28 km/h per carretera i a 15 km/h per ciutat. El primer codi de circulació espanyol, que no imposava un límit de velocitat, és del 1934. Un precedent seu, datat el 1926, presentava peculiaritats pròpies de l'època. Qui s'examinés per ser conductor havia de saber llegir i escriure i tenir el certificat de penals, el carnet militar o, si es tractava d'un estranger, el certificat de bona conducta. A les dones els calia el permís del pare o del marit, i si algú no arribava a l'1,45 d'alçada o era massa gras se'l privava de conduir.

Tot i que avui aquests requisits ens sonen arcaics, cal saber que en altres llocs encara són vigents normes velles o absurdes. A la nord-americana Pennsilvània, per exemple, si un cavall es nega a passar al costat d'un vehicle de motor, el conductor l'ha de treure de la via i amagar-lo entre la vegetació. A Kentucky, també als Estats Units, una dona no pot passejar-se prop d'una autopista en vestit de bany, si no va acompanyada de dos policies o armada amb un garrot. I a Alemanya algú pot conduir nu, però no sortir nu del cotxe, ja que s'exposa a una multa de 40 €. En comparació amb aquestes mesures, el tema dels 80 km/h per mirar de reduir la sinistralitat i la contaminació atmosfèrica, resulta força assenyat.
Un article de Jordi Mata per http://www.ara.cat/

dijous, 10 de febrer del 2011

Ens hi apuntem?

Lectura colaborativa dels clàssics

Creus que el llatí i el grec són llengües clàssiques però no mortes? T'abelleig participar en una lectura col·lectiva de dues de les seus grans obres? Vols contribuir a que les paraules d'Homer i les de Virgili sonen per la xarxa? T'agradiaria escoltar els seus versos en les veus de persones de tot el món?

Des de Chiron et proposem formar part d'aquesta iniciativa surtida a inspiració de la lectura col·lectiva del Quixot. Llegim entre tots l'Odissea i l'Eneida en la llengua original. Qualsevol pot fer-ho, implica els teus alumnes, crida els teus amics, invita aquells companys que estudiaren grec i llatí amb tu. Només necesistes una cámera de video (o webcam) i conexió a la xarxa.

Participar és mol fàcil:

  • Completa el formulari amb el teu nom i correu (Odisea, Eneida)
  • Ens posarem en contacte amb tu per assignar-te un fragment entre 20 i 60 versos.
  • Tindrás una setmana per gravar un video amb la teua lectura d'eixe fragment, pujar-lo al teu compte de youtube i enviar-nos l'enllaç.
  • El teu video apareixerà en una llista de reproducció (canal de l'Odissea, canal de l'Eneida) en la qual es recolliràn totes les lectures enviades.
Idea trobada a Chiron.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Quid tempus agit?

Si alguna vegada aneu de viatge podreu saber quin temps us farà. Però, fixeu-vos en quina llengua està escrit. Weather Underground

dissabte, 29 de gener del 2011

Lexicon Recentis Latinitatis, parvum verborum novatorum Lexicum

Alguns exemples dels neologismes en llatí que ha recollit el Vaticà.

discoteca taberna discothecária
blue-jeans bracae línteae caerúleae
tabacco tabācum; nicotiāna herba
egoismo
nímius amor sui
dancing ludus saltatórius
vodka válida pótio Slávica

Entreu-hi i en trobareu molts més!

dissabte, 15 de gener del 2011

Una original forma de demanar als anglesos que retornin els marbres del Partenó



http://www.bringthemback.org/

Entreu aquí i deixeu la vostra petició perquè el British Museum retorni els marbres del Partenó a Atenes. Si n'aconsegueixen un milió podran portar la proposta al Parlament Europeu.

Lego reconstrueix una calculadora astronòmica grega

L'enginy, trobat a l'illa d'Antikythera, marcava amb precisió insòlita els eclipsis de fa 2.000 anys

Un calendari astronòmic construït pels antics grecs fa 2000 anys ha estat recreat per la coneguda empresa de joguines danesa Lego. Es tracta de la computadora més antiga que es coneix. La seva precisió i complexitat han fascinat sempre els historiadors. Construït a Grècia al voltant de l’any 100 aC, es va perdre fa 2000 anys en un naufragi romà davant l’illa d'Antikythera. Uns pescadors van extreure’n les restes l’any 1901. Des de llavors i fins fa quatre anys, ningú no en coneixia al detall el seu funcionament ja que moltes peces s’havien perdut i altres estaven molt afectades per l’aigua.

Precisió astronòmica
El 2006 es van treure imatges amb raigs X que han permès la lectura i traducció de les inscripcions gregues. A banda de demostrar que es tracta d’un calendari astronòmic d’una precisió insòlita, han permès que un enginyer de 'software' de la casa Apple hagi dissenyat una recreació fidel de la màquina per a la casa de joguines danesa. Lego ha necessitat 1.500 peces i 110 engranatges i va trigar 30 dies per construir-la. El resultat és un artefacte de gran enginyeria, amb quatre caixes de canvi separades i vinculades a dos rellotges centrals, que permet predir l’hora i el dia dels eclipsis de sol i de lluna amb molt poc marge d’error. El proper eclipsi solar, segons la màquina grega, es produirà el 8 d’abril de 2024 a les 4:30 de la tarda. Després dels grecs, no va ser fins al segle XIV que no es van tornar a dissenyar instruments astronòmics tan precisos.

Article publicat a SÀPIENS.

dimecres, 12 de gener del 2011

Vestits i maquillatge a la romana

Aquí us deixo uns fragments de la sèrie ROMA perquè us inspireu per als vostres vestits. atenció al maquillatge!

dimarts, 11 de gener del 2011

Afrodita

Aquest és l' últim disc de la Kylie Minogue, titulat Aphrofite.
Us recorda a algun famós cuadre? A veure si tenim el mateix pensament.

dilluns, 10 de gener del 2011

Pasalaverba



Aquí teniu un divertidíssim vídeo d'una alumna de l'INS Cristòfol Farré en què ens convida a jugar al Pasalaverba. A veure qui és el primer que m'envia totes les respostes.

diumenge, 9 de gener del 2011

Coca-cola amb foto d'Empúries

Avui he anat a dinar a un restaurant i m'he endut una sorpresa. He vist l'homenatge que fa la marca més coneguda de cola a les ruines d'Empúries. La foto no és meva i buscant-la per internet he pogut comprovar la gran afició que hi ha pel coleccionisme. Es veu que hi ha gent, rara avis, que paga per tenir totes les llaunes que va "editant" la coneguda marca.

divendres, 7 de gener del 2011

El regal dels Reis Mags

Ja sé què demanaré als Reis Mags d'Orient!

Així podré fer com el vídeo següent. Tot i que no té ni idea del llatí, no està mal.