Descobertes 6 estàtues de marbre a Roma

Sis estàtues de marbre, datades pels arqueòlegs del s.III, han estat descobertes durant unes obres al sud-est de la ciutat de Roma.

Les estàtues, que representen a familiars de l'emperador Septimi Severus, són condsierades pel vicesecretari del Ministeri de Cultura italià, Francesco Giro, com un “descobriment extraordinari que aporta nova llum sobre els assentaments en la perifèria de Roma durant l'era de l'Imperi”.

Les peces, entre les quals es troba una estàtua que representa al déu Júpiter, seran exposades a les Termes de Dioclecià, després del procés de restauració.

Més info. La vanguardia.

Vídeo de la setmana: Sicília

Escollida pels déus

A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí

Autor: Maria Carme Roca
Titol Original:LA SIVELLA D'EMPORION
Col·lecció: Clàssica [Núm 862 ]
Núm edició: 1

« A l'Empúries grega una dona lluita per canviar el seu destí »

Novel·la històrica amb una trama intrigant i una ambientació magnífica que prometen un nou èxit de l’autora.

Text de contraportada

Any 305 abans de Crist. Empòrion, una petita polis de l’occident de la Mediterrània, creix pròspera, entre altres coses gràcies a les riques terres de l’interior, les dels ibers indigetes.

El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Reclamada per la sacerdotessa de la ciutat ibera d’Índica, però acollida per una cortesana, Hèlia creixerà dins les muralles d’Empòrion aliena als interessos enfrontats dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu comerciant Heraclides pretén convertir Empòrion en una tirania, el seu cunyat Aris somia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder.

Amb l’Empúries grega com a escenari, les lluites i les intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals. I a la seva ombra, la sivella d’una cortesana anirà deixant unes cicatrius difícils d’esborrar.

Ja sabem que Pompeia ens ha donat molta informació sobre la vida i els habitants de la ciutat. Un clar exemple són els graffitis. En aquest, un enamorat va escriure quina sensació tenen les quan estan enamorades.


http://www.culturaclasica.com/colaboraciones/lillo/taller-grafitos-amorosos-pompeya.pdf

A veure si sabeu què hi diu.

Ens hi apuntem?

Lectura colaborativa dels clàssics

Creus que el llatí i el grec són llengües clàssiques però no mortes? T'abelleig participar en una lectura col·lectiva de dues de les seus grans obres? Vols contribuir a que les paraules d'Homer i les de Virgili sonen per la xarxa? T'agradiaria escoltar els seus versos en les veus de persones de tot el món?

Des de Chiron et proposem formar part d'aquesta iniciativa surtida a inspiració de la lectura col·lectiva del Quixot. Llegim entre tots l'Odissea i l'Eneida en la llengua original. Qualsevol pot fer-ho, implica els teus alumnes, crida els teus amics, invita aquells companys que estudiaren grec i llatí amb tu. Només necesistes una cámera de video (o webcam) i conexió a la xarxa.

Participar és mol fàcil:

• Completa el formulari amb el teu nom i correu (Odisea, Eneida)
• Ens posarem en contacte amb tu per assignar-te un fragment entre 20 i 60 versos.
• Tindrás una setmana per gravar un video amb la teua lectura d'eixe fragment, pujar-lo al teu compte de youtube i enviar-nos l'enllaç.
• El teu video apareixerà en una llista de reproducció (canal de l'Odissea, canal de l'Eneida) en la qual es recolliràn totes les lectures enviades.

Idea trobada a Chiron.

Propostes TDR

• Reconstrucció d’un banquet romà.
• Els clàssics a la música actual (Mago de Oz)
• Jocs d’ordinador inspirats en el món clàssic (Age of Empire, God of war...)
• Què i qui s’amaga darrera d’Àgora, d’ Alejandro Amenábar
• El desamor de Dido i Eneas en l’art.
• Comparació del rituals d’enterrament en diferents cultures.
• Els romans ja gaudien de la dieta mediterrània? Què menjaven?
• El vi a la taula romana. Elaboració de diferents vins.
• La Ilíada d’Homer versus la pel•lícula Troya de Wolfgang Petersen.
• El llatí a la premsa.
• Recerca de llatinismes en la publicitat.
• El mil•liari romà de la plaça de la Vila d’Almacelles.
• La vila Els Romerals d'Albesa vs. la vila Fortunatus de Fraga.
• La mitologia clàssica als jardins, carrers i places d’una ciutat.
• La mitologia en l’obra de Salvador Dalí.
• Paral•lelisme entre els jocs Olímpics de l’Antiguitat i els actuals
  
  
  

Quid tempus agit?

Si alguna vegada aneu de viatge podreu saber quin temps us farà. Però, fixeu-vos en quina llengua està escrit. Weather Underground

Vídeo de la setmana: Horribilis fabula

Spartacus a Cuatro

Con una espectacular puesta en escena, repleta de acción y efectos especiales, Cuatro consolida su oferta de ficción internacional con la llegada de Spartacus: sangre y arena, creada por Steven S. DeKnight (Smallville, Buffy cazavampiros) y que engrosará próximamente la producción ajena de la cadena, un género que ya es una de sus principales señas de identidad.

La serie -que une acción, lujuria, pasión y violencia, relata la historia de un esclavo tracio obligado a convertirse en gladiador para poder sobrevivir en un entorno muy hostil- está protagonizada por Andy Whitfield (Las hermanas McLeod) que da vida a Espartaco y Lucy Lawless (Xena) como Lucretia. El resto del reparto lo completan John Hanna (La Momia, Cuatro Bodas y un funeral) en el papel de Batiatus y Peter Mensah (300) como Doctore.

Ova sphongia ex lacte

Bloc de cuina romana.