divendres, 23 d’abril del 2010

Taller d'escriptura






Què hi ha millor que celebrar el dia de Sant Jordi amb un taller d'escriptura? Amb tot el material preparat, ens vam disposar a fer un breu recorregut per la història de l'escriptura: des de tauletes mesopotàmiques fins a papirs amb alfabet jeroglífic, grec i llatí. Aquí en teniu una mostra.

dijous, 22 d’abril del 2010

Buscant el temple d'August de Tarraco

Ferran Balsells Tarragona http://www.elpais.com/ 18/04/2010
Tarragona excava en su catedral para encontrar el santuario de Augusto, cuyo rastro se perdió hace siglos.
"Excavaremos justo aquí". Imma Teixell, arqueóloga municipal de Tarragona, clava los zapatos en el corazón de la catedral y a unos cinco pies bajo sus suelas deberían de hallarse las ruinas de un templo perdido durante siglos: el santuario dedicado a Julio César Augusto, heredero de Julio César, primer emperador de Roma, el soberano que encumbró Tarraco hasta la cima del mundo al proclamarla capital, provisional, del Imperio Romano, cuando trasladó allí su sede del 27 al 24 antes de Cristo. No muy lejos de aquellas fechas sus notables dedicaron a Augusto un templo que la era moderna nunca ha localizado con certeza. "Templum ut in colonia Tarraconensis in omnes provinciam exemplum", suspira casi en trance Josep Maria Macies, del Instituto Catalán de Arqueología Clásica. El doctor latinea a Tácito, por cuya obra se asume que el templo se mandó construir el año 15 para dar ejemplo al resto de provincias. "No es un templo, es el templo", precisa Macies.
La mayor incógnita de Tarraco, fuente de hipótesis, riñas y apuestas entre arqueólogos parece próxima al fin. "Está aquí", barre el suelo con el índice Andreu Muñoz, arqueólogo del arzobispado de Tarragona, propietaria de la catedral. Junto a sus colegas, Muñoz completa el triunvirato de entidades que han acordado destripar la iglesia en verano y palpar, por primera vez en siglos, el escurridizo templo de Augusto.
La certeza del hallazgo es casi absoluta, subrayan los arqueólogos. Casi. "Hay muchos indicios de que bajo la catedral se encuentra algo muy parecido a lo que fue el templo de Augusto, pero no se sabrá hasta que lo toquemos", advierte Teixell. Los expertos consideran probado que la iglesia de Tarragona se levantó en el siglo XII sobre los cimientos de una catedral visigótica, a su vez edificada sobre una mezquita árabe que se había sobrepuesto a un templo dedicado al culto imperial romano. Las prospecciones geofísicas realizadas en la catedral en 2007 concluyeron que la estructura de ese templo coincidía con el de Augusto, un recinto de ocho columnas, unos 30 metros de alto y 45 de longitud que en sus días se alzó a casi 25 metros del suelo.
La negociación para acceder al subsuelo de la iglesia ha sido algo farragosa. "Se empezó a hablar hará 10 años, pero algunos eran reticentes a que abriéramos el suelo de la catedral", se limita a detallar Macías. "Confirmados los indicios, ni el arzobispado podía negarse", concede Muñoz. El arzobispo de Tarragona aprobó la excavación bajo la exigencia de que coincidiera con las obras de restauración de la catedral, que se prevén para este verano y limitarán temporalmente el culto religioso. Los tres arqueólogos aprovecharán el cierre del edificio para descubrir unos 25 metros cuadrados. "Los restos precisarán la cronología de la zona, las construcciones de los visigodos y la evolución del Imperio en la Península. Varios siglos en un puñado de metros cuadrados", teoriza Muñoz lo que Macias ilustra de un plumazo: "Leer el tiempo".

Sortida a Tarraco


"Tarraco, ubi uer aeternum est" va escriure el poeta Florus al segle II d.c. després de visitar la província de la Tarraconense, la capital de la qual fou Tarraco. I així ha estat. Un fantàstic dia ens ha acompanyat durant el nostre itinerari per Tarragona, tal com va fer, fa uns 2000 anys, l'emperador August. Ell ha estat un dels primers en conèixer mentre fèiem el passeig de les famoses muralles, que ens han sorprès per la seva magnitud.

Després de perdre'ns pels carreronets, plens d'encants, hem trobat la Catedral, sota la qual s’amaga el temple d’August. De camí al circ, una botiga de roba d’esport ens ha mostrat a través del terra de vidre un dels tresors amagats de la ciutat: les escales del majestuós forum de la província. Baixant hem arribat a les graderies del circ i d’ allí a la capçalera, des d’ on es veien millor les 7 voltes que feien els aurigues per la pista. De la graderia més alta, hem baixat a les entranyes del circ, on hem comprovat la seva llargada, doncs 30.000 espectadors gaudien del seu espectacle favorit. Després de descobrir el mite de Fedra i Hipòlit, unes escales de cargol ens ha guiat el camí al cel de la ciutat. Fantàstica vista: el mar, l’amfiteatre, les muralles al fons...
Al museu arqueològic, hem descobert petits detalls de la vida privada dels romans: una nina amb la qual va jugar una nena, llànties que il·luminaven les domus, sorprenents mosaics i frescos amb què decoraven les estances de les vil·les...
Una parada ens ha donat les forces per fer l’últim esforç. L’amfiteatre ens esperava. Només ens faltaven els lleons i els gladiadors, doncs els espectadors estàvem preparats, asseguts a la graderia.
De camí al punt de sortida, passant per la plaça de l’ajuntament, hem descobert un altre secret: una oficina bancària sota una volta que suportava part de la graderia sud. Un cop més, hem comprovat que la presència dels romans és a tot arreu, on menys ho esperes.
Per acabar la visita, hem contemplat la Maqueta de la ciutat, obra de grans detalls i exactitud amb què hem ordenat la informació que hem anat recollint al llarg de tot el nostre periple.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Els secrets de Tarraco

La visita a Tarraco va confirmar les paraules de Florus: Tarraco, ciuitas ubi uer aeternum est. Vam gaudir d'un dia fantàstic. A més, de visitar el circ, les muralles, l'amfiteatre i el museu, vam buscar les petjades del romans en els espais més amagats de la ciutat. Aquí hi ha la mostra: una oficina bancària sota una volta que sustentava una part de la graderia sud. Sense paraules.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Myrtis


Atenas EFE 17/04/2010
Su busto se muestra en un museo de Atenas.
El profesor de ortodoncia Manolis Papagrigorakis ha conseguido, con ayuda de científicos suecos, recrear los rasgos de una niña de 11 años que vivió y murió en la Antigua Atenas durante el siglo V AC.
Los huesos de 'Myrtis', que falleció víctima de una plaga que también mató al político Pericles y a un tercio de la población en aquella época, fueron descubiertos entre 1994-95, en una tumba colectiva junto a otros 150 cuerpos y como su cráneo estaba en excelentes condiciones. El busto se expone en el Museo Nacional de Historia Natural Goulandris en Atenas.

dimecres, 14 d’abril del 2010

SCRIPTORIVM




El proper 23 d'abril, celebrarem la festa de Sant Jordi amb tallers proposats des dels diferents departaments. Des del departament de clàssiques hem proposat un taller d'escriptura on treballarem diferents alfabets (cuneïforme, jeroglífic, grec, llatí) en diferents suports (fang, papir) tot repassant la història de l'escriptura.

dimarts, 23 de març del 2010

Un bar de Pompeia tancat durant 2000 anys torna a obrir les seves portes



Juana Trujillo http://www.directoalpaladar.com/ 21/03/2010

Un bar de Pompeya cerrado durante 2000 años vuelve a abrir sus puertas al público, su propietario en aquella época se llamaba Vetutius Plácido, el bar permanecía cerrado desde hacía más de 2000 años, sus últimos clientes se quedaron de piedra y hoy se re-inaugura, esperando que los nuevos clientes también se queden de piedra (en un sentido distinto a los anteriores, claro está).
Después de varios años de trabajos de excavación y conservación, se va a celebrar una ceremonia de re-apertura del local a la cual están invitadas alrededor de 300 personas, todas con un gusto especial por la cocina romana. Podrán degustar entre otras cosas la especialidad de la casa “Queso al horno con miel“.
A un bar o taberna donde se servía y se vendía comida preparada para llevar, tanto fría como caliente, se le llamaba Thermopolium. Los thermipolia fueron muy característicos del Imperio Romano y por supuesto de la ciudad de Pompeya. De hecho, se sabe que en la ciudad había alrededor de 120, justo antes de que fuera enterrada en ceniza.
thermopolia eran tan populares, que muchas de las casas de Pompeya carecían de una estancia de la cocina, ya que comer fuera de casa era una de las actividades sociales más importantes de Pompeya y la comida en los thermopolia era muy barata.
Los thermopolia eran pequeños y con grandes mostradores en forma de “L”, que tenían grandes contenedores, donde se guardaban los alimentos para mantenerlos fríos o calientes. El cliente elegía el menú y pagaba directamente en el mostrador.
Vetutius Plácido dejó en el local un frasco con las ganancias de unos días. Parece que era un negocio rentable.

dijous, 18 de març del 2010

dijous, 11 de març del 2010

IV Jornades de la Didàctica de les Clàssiques


Els dies 12 i 13 de març se celebren a Barcino les IV Jornades de la Didàctica de les Clàssiques. Aquest any, a banda d'escoltar les propostes dels nostres collegae en les seves classes en els seus respectius instituts, participarem en diferents tallers (de llatí oral, d'escriptura, de literatura, d'indumentària i cosmètica...) que ens permetran apropar encara més la llengua i cultura clàssiques.